Encetar una ampolla i trobar un petit dip\u00f2sit al fons pot generar dubtes. De vegades apareix com una capa fina i fosca. Altres, com a petits vidres adherits al vidre o al suro.<\/p>\n
La primera reacci\u00f3 se sol preguntar si el vi est\u00e0 en mal estat.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, el sediment no sol ser un senyal que el vi estigui en mal estat. En molts casos, forma part de la seva evoluci\u00f3 natural o \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d’una elaboraci\u00f3 en qu\u00e8 s’ha intervingut el m\u00ednim necessari abans de l’embotellament.<\/p>\n
Entendre per qu\u00e8 apareix permet gaudir de l’ampolla amb tranquil\u00b7litat i saber com servir-la perqu\u00e8 aquest sediment romangui on ha de ser: al fons de l’ampolla.<\/p>\n
<\/p>\n
El sediment \u00e9s un conjunt de part\u00edcules que, amb el temps, es poden separar del vi i dipositar-se al fons de l’ampolla.<\/p>\n
No tot el sediment t\u00e9 el mateix aspecte. Pot apar\u00e8ixer com un dip\u00f2sit fi i fosc, habitual en alguns vins negres amb evoluci\u00f3, o en forma de petits vidres transparents o lleugerament vermellosos.<\/p>\n
Tots dos fen\u00f2mens tenen or\u00edgens diferents, per\u00f2 comparteixen una cosa important: la seva pres\u00e8ncia no significa per si mateixa que el vi estigui alterat.<\/p>\n
El vi continua evolucionant dins la botella. Amb el temps, alguns dels seus components deixen de mantenir-se en suspensi\u00f3 i es dipositen de forma natural al fons.<\/p>\n
<\/p>\n
No tots els vins generen la mateixa quantitat de sediment.<\/p>\n
Hi influeixen el tipus de vi, la seva composici\u00f3, el temps que ha passat en ampolla i les decisions preses durant l’elaboraci\u00f3. Alguns vins s’aclareixen i es filtren de manera m\u00e9s intensa abans de l’embotellament. En altres, la intervenci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s moderada per preservar-ne millor el car\u00e0cter i l’expressi\u00f3.<\/p>\n
En aquests darrers, \u00e9s m\u00e9s probable que amb el temps aparegui algun dip\u00f2sit.<\/p>\n
Tamb\u00e9 pot ser m\u00e9s visible en vins negres amb estructura, concentraci\u00f3 i capacitat devoluci\u00f3. A mesura que el vi envelleix, alguns compostos responsables del color i de la sensaci\u00f3 t\u00e0nnica es van unint i acaben precipitant.<\/p>\n
Per aix\u00f2, trobar sediment en una ampolla amb anys de guarda \u00e9s completament normal.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Als vins negres, el sediment sol estar relacionat amb pigments i tanins que han evolucionat amb el temps.<\/p>\n Durant els primers anys, aquests elements romanen integrats al vi. A poc a poc, algunes de les seves mol\u00e8cules s’uneixen, augmenten de mida i ja no es poden mantenir dissoltes. Aleshores cauen al fons de l’ampolla.<\/p>\n Aquest proc\u00e9s pot coincidir amb canvis perceptibles al vi. El color perd part de la intensitat inicial, la sensaci\u00f3 t\u00e0nnica es pot tornar m\u00e9s envoltant i apareixen matisos diferents dels d’un vi jove.<\/p>\n El sediment no provoca aquesta evoluci\u00f3. \u00c9s una de les conseq\u00fc\u00e8ncies visibles.<\/p>\n Per aix\u00f2, en un vi amb una certa evoluci\u00f3 en ampolla, la pres\u00e8ncia de sediment pot formar part del seu desenvolupament natural.<\/p>\n <\/p>\n De vegades el dip\u00f2sit no \u00e9s fosc, sin\u00f3 cristal\u00b7l\u00ed.<\/p>\n Aquests petits vidres solen ser tartrats, unes sals que poden formar-se a partir de components presents de manera natural al vi. Poden apar\u00e8ixer al fons de l’ampolla, adherits al suro o a les parets del vidre.<\/p>\n El seu aspecte pot sorprendre perqu\u00e8 recorden el sucre gruixut o diminuts fragments de vidre. Tot i aix\u00f2, la seva pres\u00e8ncia no afecta necess\u00e0riament el sabor del vi ni indica que l’ampolla estigui deteriorada.<\/p>\n Molts cellers apliquen tractaments per reduir-ne l’aparici\u00f3 abans de l’embotellament. Altres prefereixen intervenir el m\u00ednim possible i accepten que es puguin formar, ja que no afecten de manera significativa la qualitat ni l’expressi\u00f3 del vi.<\/p>\n <\/p>\n La pres\u00e8ncia de dip\u00f2sit no converteix autom\u00e0ticament un vi en millor, m\u00e9s natural o m\u00e9s aut\u00e8ntic.<\/p>\n Hi ha grans vins que amb prou feines generen sediment i vins m\u00e9s senzills en qu\u00e8 pot apar\u00e8ixer. <\/span>De la mateixa manera, hi ha elaboracions molt cuidades que recorren a processos de clarificaci\u00f3 o filtraci\u00f3 sense que aix\u00f2 resti identitat ni qualitat al vi.<\/p>\n El sediment \u00e9s una pista sobre l’evoluci\u00f3 o l’elaboraci\u00f3, per\u00f2 no una mesura de qualitat.<\/p>\n Tampoc no hauria de condicionar la nostra valoraci\u00f3 abans de tastar el vi. L’important continua sent el conjunt: l’equilibri, les aromes, la textura i la manera com s’expressa a la copa.<\/p>\n <\/p>\n Un vi que no est\u00e0 en bones condicions sol mostrar altres senyals: aromes an\u00f2mals, una oxidaci\u00f3 excessiva o una p\u00e8rdua evident d’equilibri i frescor.<\/p>\n El sediment, per si mateix, no permet arribar a aquesta conclusi\u00f3.<\/p>\n De fet, un vi pot estar en perfectes condicions i presentar un sediment visible. De la mateixa manera, l’abs\u00e8ncia de sediment tampoc no diu, per si sola, res sobre la seva qualitat.<\/p>\n Observar el fons de l’ampolla serveix, sobretot, per saber que conv\u00e9 servir-la amb una mica m\u00e9s de cura.\u00a0Per valorar un vi de veritat, cal mirar-lo, olorar-lo i tastar-lo.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Quan una ampolla ha passat temps guardada en posici\u00f3 horitzontal, el dip\u00f2sit es pot estendre per un dels costats.<\/p>\n Perqu\u00e8 el sediment torni a concentrar-se al fons, conv\u00e9 col\u00b7locar l’ampolla en vertical amb certa antelaci\u00f3. El temps necessari dependr\u00e0 de la quantitat de dip\u00f2sit i quan s’hagi mogut, per\u00f2 deixar-la reposar facilitar\u00e0 que les part\u00edcules tornin a asseure’s.<\/p>\n Despr\u00e9s, el m\u00e9s important \u00e9s evitar moviments bruscs.<\/p>\n No cal agitar-la per comprovar el seu estat ni girar-la diverses vegades abans d’obrir-la. Com m\u00e9s estable romangui, m\u00e9s f\u00e0cil ser\u00e0 servir el vi net, deixant el sediment al fons de l’ampolla.<\/span><\/p>\n <\/p>\n A moltes ampolles, no cal fer res m\u00e9s que servir lentament.<\/p>\n Conv\u00e9 mantenir l’ampolla inclinada de manera estable i observar com avan\u00e7a el vi cap al coll. Quan el dip\u00f2sit es comen\u00e7a a acostar, es deixa de servir.<\/p>\n Una bona llum pot ajudar a veure aquell moment amb m\u00e9s claredat.<\/p>\n Si el sediment \u00e9s esc\u00e0s, \u00e9s possible que nom\u00e9s aparegui a les \u00faltimes gotes. En aquest cas, nom\u00e9s cal no esgotar completament l’ampolla.<\/p>\n Trobar una petita part\u00edcula a la copa no vol dir que el vi estigui alterat. <\/span>Simplement, pot resultar una mica desagradable per la textura que deixa en beure’l.<\/p>\n <\/p>\n La decantaci\u00f3 pot ajudar quan el dip\u00f2sit \u00e9s abundant o l’ampolla t\u00e9 diversos anys.<\/p>\n En aquests casos, l’objectiu principal no \u00e9s airejar el vi, sin\u00f3 separar-lo del sediment acumulat al fons de l’ampolla. Per aconseguir-ho, nom\u00e9s cal abocar el vi lentament en un decantador i aturar el servei quan el sediment s’acosti al coll de l’ampolla.<\/p>\n No tots els vins amb dip\u00f2sit s’han de decantar. Si el sediment est\u00e0 ben assegut i l’ampolla es pot servir a poc a poc, potser no caldr\u00e0.<\/p>\n Tamb\u00e9 cal recordar que un vi evolucionat pot reaccionar amb rapidesa al contacte amb l’aire. Per aix\u00f2, decantar no hauria de convertir-se en una regla autom\u00e0tica. Una temperatura adequada, una copa apropiada i un servei cuidat <\/b><\/span><\/a>ajuden a fer que cada vi mostri millor el seu car\u00e0cter, per\u00f2 sempre tenint en compte l’ampolla concreta.<\/p>\n <\/p>\n Si en servir apareix una mica de dip\u00f2sit a la copa, no cal rebutjar tot el vi.<\/p>\n Pots deixar que les part\u00edcules es dipositin al fons de la copa i beure amb una mica m\u00e9s de cura, evitant l’\u00faltim glop. Si ho preferiu, tamb\u00e9 podeu passar el vi a una altra copa procurant no arrossegar el sediment.<\/p>\n El m\u00e9s important \u00e9s no confondre una q\u00fcesti\u00f3 de textura amb una alteraci\u00f3 del vi.<\/p>\n Encara que pugui resultar inesperat, el sediment gaireb\u00e9 no influeix en el vi. El seu principal inconvenient \u00e9s la lleugera sensaci\u00f3 granulosa que pot deixar a la boca.<\/p>\n <\/p>\n El vi no roman imm\u00f2bil dins l’ampolla.<\/p>\n Amb el temps, alguns dels seus components evolucionen, les aromes es transformen, el color canvia i determinades part\u00edcules es poden dipositar al fons de l’ampolla. El sediment \u00e9s una de les manifestacions m\u00e9s visibles del proc\u00e9s.<\/p>\n No cal idealitzar-ho ni t\u00e9mer-ho.<\/p>\n Quan apareix, nom\u00e9s cal entendre qu\u00e8 \u00e9s, deixar reposar l’ampolla i servir amb compte. Despr\u00e9s, el que \u00e9s veritablement important passa a la copa.<\/p>\nEl dip\u00f2sit fosc d’alguns vins negres<\/b><\/h2>\n
Els vidres que semblen sucre o petits fragments de vidre<\/b><\/h2>\n
La formaci\u00f3 de tartrats est\u00e0 relacionada, entre altres factors, amb la temperatura. Quan el vi passa per condicions fredes, aquestes sals poden precipitar amb m\u00e9s facilitat.<\/h2>\n
El sediment no indica que un vi sigui millor<\/b><\/h2>\n
El sediment no vol dir que el vi estigui alterat<\/b><\/h2>\n
Com preparar una ampolla que t\u00e9 sediment<\/b><\/h2>\n
Servir amb compte sol ser suficient<\/b><\/h2>\n
Quan pot ser \u00fatil decantar-ho<\/b><\/h2>\n
Qu\u00e8 fer si el sediment ja ha arribat a la copa<\/b><\/h2>\n
Un senyal visible de l’evoluci\u00f3 del vi<\/b><\/h2>\n