Un tast no necessita estovalles blanques, fitxes de puntuaci\u00f3 ni un silenci solemne. Pot ser una tarda amb amics, diverses ampolles obertes en ordre i una conversa que, gaireb\u00e9 sense voler, acaba girant entorn del que hi ha a les copes.<\/p>\n
Preparar un tast de vins a casa t\u00e9 menys a veure amb la t\u00e8cnica que amb tenir cura d’alguns detalls. Triar b\u00e9 els vins, decidir en quin ordre servir-los i donar-los les condicions adequades n’hi ha prou perqu\u00e8 cadascun es pugui expressar i per gaudir del recorregut de principi a fi.<\/p>\n
<\/p>\n
Un tast a casa \u00e9s una manera senzilla de provar diversos vins un darrere l’altre, amb la intenci\u00f3 d’observar qu\u00e8 els uneix i qu\u00e8 els diferencia. Aquesta intenci\u00f3 \u00e9s el que el distingeix d’obrir unes ampolles durant un sopar.<\/p>\n
No es tracta d’encertar descriptors ni de recon\u00e8ixer varietats. Es tracta de tastar amb atenci\u00f3, descobrir qu\u00e8 transmet cada vi i posar en com\u00fa el que percep cada persona. No tots trobarem el mateix en una copa, i precisament aqu\u00ed comen\u00e7a bona part de la conversa.<\/p>\n
<\/p>\n
Per a un grup de quatre a vuit persones, entre tres i cinc vins \u00e9s una xifra raonable. Amb menys, amb prou feines hi ha marge per comparar; amb m\u00e9s, el paladar es cansa i la conversa es dispersa. Una ampolla sol ser suficient per a un grup d’aquestes caracter\u00edstiques si se serveixen petites quantitats, pensades per tastar i tornar a cada vi.<\/p>\n
El que dona sentit a la selecci\u00f3 \u00e9s un fil com\u00fa. Pots reunir vins d’una mateixa zona per observar com canvien segons la varietat o l’elaboraci\u00f3, vins d’una mateixa varietat procedents de regions diferents o diverses refer\u00e8ncies d’un sol celler.<\/p>\n
Aquesta darrera opci\u00f3 pot ser especialment interessant per comen\u00e7ar. L’estil de fons es mant\u00e9 i, precisament per aix\u00f2, s’ent\u00e9n millor per qu\u00e8 dos vins del mateix celler poden ser tan diferents<\/b><\/a> quan canvien la parcel\u00b7la, l’edat dels ceps o el temps de crian\u00e7a.<\/p>\n La gamma de Celler Mas Doix<\/b><\/a> il\u00b7lustra b\u00e9 la idea. Reuneix vuit vins, des de Les Crestes<\/b><\/a>, fresc i afruitat, fins a 1902 Tossal d’en Bou<\/b><\/a>, el seu Gran Cru, i inclou dos blancs, Murmuri<\/b><\/a> i Salix<\/b><\/a>. Amb tres o quatre vins ja es pot construir un recorregut que permeti descobrir diferents expressions del Priorat i de les vinyes de Mas Doix.<\/p>\n <\/p>\n L’ordre de tast influeix molt en com es percep cada vi. La pauta general \u00e9s anar de menys a m\u00e9s: joves abans que els de crian\u00e7a, lleugers abans que els m\u00e9s estructurats.<\/p>\n Un vi amb una estructura t\u00e0nica marcada pot deixar una empremta a la boca que condicioni el seg\u00fcent. Comen\u00e7ar pels vins m\u00e9s frescos i delicats permet que cada copa trobi el seu espai.<\/p>\n Si hi vols incloure un vi dol\u00e7, deixa’l per al final. I si dubtes entre dos negres, comen\u00e7a pel que tingui menys alcohol o menys pres\u00e8ncia de fusta; la contraetiqueta<\/b><\/a> sol indicar totes dues dades, aix\u00ed que pots decidir l’ordre abans de destapar.<\/p>\n Un recorregut possible amb vins de la mateixa casa seria aquest: Les Crestes, un vi afruitat, continuar amb Poboleda i, per tancar, 1903 Coma de Cases, un Cru que comparteix nom amb una de les cinc parcel\u00b7les del celler. Entre les diferents copes canvia la proced\u00e8ncia del ra\u00efm i, amb ella, la seva expressi\u00f3. El recorregut permet descobrir com un mateix territori pot parlar de maneres diferents a trav\u00e9s de cada vi.<\/p>\n <\/p>\n La temperatura canvia la percepci\u00f3 d’un vi m\u00e9s del que se sol pensar. Com a orientaci\u00f3, els blancs es mostren b\u00e9 entre 8 i 12 \u00b0C i els negres entre 14 i 18 \u00b0C. Un negre massa c\u00e0lid pot resultar m\u00e9s pesant i alcoh\u00f2lic; un de massa fred, m\u00e9s dur del que \u00e9s.<\/p>\n A casa, la soluci\u00f3 \u00e9s pr\u00e0ctica. Treu els blancs de la nevera una estona abans de servir-los i, si l’habitaci\u00f3 est\u00e0 escalfada, posa els negres a la nevera uns quinze minuts. Els negres amb m\u00e9s cos agraeixen obrir-se una mica abans; per a vins de vessant i ceps vells, hi ha algunes pautes sobre com servir un vi del Priorat perqu\u00e8 s’expressi millor<\/b><\/a>.<\/p>\n Les copes no han de ser especialment sofisticades, per\u00f2 s\u00ed adequades. L’ideal \u00e9s que siguin de vidre fi i transparent, amb un calze prou ampli i lleugerament tancat a la part superior per afavorir l’expressi\u00f3 dels aromes. Una copa per persona n’hi ha prou si s’esbandeix amb una mica del vi seg\u00fcent; amb dues, pots comparar en paral\u00b7lel.<\/p>\n Conv\u00e9 tenir aigua a m\u00e0, pa sense gustos intensos per netejar la boca entre vins i un recipient discret per a qui prefereixi no acabar cada copa. Servir petites quantitats, uns quatre o cinc cent\u00edmetres, permet tornar al vi a mesura que avan\u00e7a el tast i observar com evoluciona a la copa.<\/p>\n Si alg\u00fa proposa treure formatge o embotit, potser \u00e9s millor deixar-ho per despr\u00e9s. Durant el tast interessa que el vi es pugui expressar sense que altres gustos hi interfereixin. Al capdavall, el mateix vi pot canviar segons el menjar<\/b><\/a>, i aqu\u00ed busquem con\u00e8ixer qu\u00e8 ens explica la copa per si sola.<\/p>\n <\/p>\n Abans de comen\u00e7ar, pots numerar les copes o marcar discretament el peu per no confondre els vins. Si vols convertir el tast en un petit joc, tamb\u00e9 pots tapar les ampolles i descobrir-les al final. Sense l’etiqueta al davant, l’atenci\u00f3 se centra \u00fanicament en el que trobem a la copa.<\/p>\n Cada vi es pot rec\u00f3rrer en tres moments. Primer, la vista: inclinar la copa sobre un fons blanc i observar el color i la seva intensitat. Despr\u00e9s, el nas, olorant el vi en rep\u00f2s i de nou despr\u00e9s de fer girar la copa, per notar com s’obren els aromes.<\/p>\n Finalment, un glop petit que recorri tota la boca, parant atenci\u00f3 al que queda en empassar. Aqu\u00ed s’aprecien tres coses f\u00e0cils de comparar entre vins: l’acidesa, que fa salivar; el tan\u00ed, que asseca una mica les genives en els negres; i la persist\u00e8ncia, el temps que el gust es mant\u00e9 despr\u00e9s de beure.<\/p>\n Despr\u00e9s arriba la conversa. Les preguntes senzilles funcionen millor que el vocabulari t\u00e8cnic: quin vi t’ha sorpr\u00e8s m\u00e9s?, quin obriries amb un dinar?, quin ha canviat des que s’ha servit? Hi ha altres preguntes que ajuden a entendre millor un vi durant un tast<\/b><\/a> i que serveixen perqu\u00e8 parli tamb\u00e9 qui no s’atreveix a opinar.<\/p>\n Tamb\u00e9 val la pena tornar als primers vins al cap d’una estona. Un vi que acabem de servir es pot mostrar d’una manera diferent una hora despr\u00e9s. Observar aquesta evoluci\u00f3 tamb\u00e9 forma part de l’experi\u00e8ncia.<\/p>\n No cal prendre notes exhaustives. Anotar dues o tres paraules de cada vi \u2014una impressi\u00f3 en nas, una altra en boca i si el tornaries a beure\u2014 pot ser suficient per recordar qu\u00e8 us va transmetre cada copa quan arribi el moment de tornar-la a obrir.<\/p>\n <\/p>\nL’ordre de tast: del m\u00e9s lleuger al m\u00e9s estructurat<\/h2>\n
Temperatura, copes i detalls de servei<\/h2>\n
Com guiar el tast pas a pas<\/h2>\n
Triar els vins per al teu tast a casa<\/h2>\n