Qui passa al costat d’una vinya en ple gener sol emportar-se una impressió enganyosa. Les fulles ja han caigut, els raïms són un record de setembre i els ceps semblen poca cosa més que fusta recargolada sobre la terra. Fa la sensació que no passa res. I, tanmateix, la vinya a l’hivern travessa una de les seves fases més decisives.
És el moment en què la planta descansa i, alhora, quan es prenen decisions que influiran en el desenvolupament de la propera collita. El que es faci ara amb unes tisores es notarà a la copa d’aquí a molts mesos.
El repòs vegetatiu és la fase del cicle de la vinya en què la planta atura el seu creixement visible. Comença després de la verema, quan les fulles groguegen i cauen, i s’allarga durant els mesos freds fins que, al final de l’hivern, el cep torna a activar-se i prepara la brotada de primavera.
Aturar-se no vol dir estar inactiva. Durant la tardor, la vinya ha anat acumulant reserves de carbohidrats a la fusta i a les arrels, i són aquestes reserves les que alimentaran els primers brots quan arribi el bon temps. L’hivern, per dir-ho així, és el rebost de l’any següent.
Aquest descans també forma part dels mecanismes naturals d’adaptació de la planta al fred. Sense fulles ni brots tendres, el cep redueix la seva activitat i travessa el període hivernal en repòs. Per això el viticultor no espera que la vinya faci res aquests mesos, sinó que es mantingui sana i sencera fins que li toqui despertar.
Si hi ha una feina que defineix l’hivern a la vinya, és la poda. Es fa quan la planta està en repòs i consisteix a tallar bona part dels sarments que van créixer l’any anterior, deixant un nombre determinat de gemmes a cada cep, segons el sistema de conducció i les característiques de la planta.
Sembla un gest senzill, però porta a dins una pregunta important: quant se li demanarà a aquesta planta? Cada gemma que es deixa és un brot potencial i, amb ell, la possibilitat de desenvolupar un o diversos raïms. Deixar-ne moltes vol dir més raïm, però també una càrrega que el cep haurà de repartir. Deixar-ne poques pot ajudar a regular la producció i a equilibrar el vigor de la planta.
No hi ha una xifra correcta per a totes les vinyes. La poda es decideix cep a cep, mirant-ne l’edat, el vigor, com va respondre l’any anterior i el sòl on viu. Per això és una feina que demana ofici i, sobretot, atenció. Dos ceps veïns poden demanar talls diferents.
També hi ha un component de llarg termini. Una bona poda no només pensa en la verema següent, sinó en la forma de la planta per als propers anys: com es distribueix la fusta, quins braços convé conservar i quins cal renovar per mantenir una estructura sana i funcional. En un cep centenari, cada tall ha de tenir en compte una història de creixement que s’ha construït durant dècades.
Al Priorat, bona part de les vinyes antigues es condueixen en vas, la forma tradicional de les vinyes mediterrànies: el cep creix baix, sense filferros, amb diversos braços oberts que recorden una copa. És una conducció que s’adapta bé als vessants pronunciats i als sòls pobres, i que permet que cada cep desenvolupi una estructura pròpia, adaptada a les condicions del terreny i de l’entorn.
A Celler Mas Doix aquest tipus de vinya forma part de la identitat de la casa. El Doix neix de ceps en vas d’entre 50 i 120 anys, i el 1902 Tossal d’en Bou prové de carinyenes plantades des de 1902. Podar plantes així no s’assembla gens a podar una vinya jove: el viticultor treballa amb fusta vella, amb braços que ja tenen la seva forma i amb una producció naturalment baixa que convé respectar.
Per això, en una vinya vella, la poda requereix una cura especial: es procura conservar l’estructura del cep, respectar-ne l’equilibri i evitar ferides innecessàries a la fusta. No es tracta simplement de tallar, sinó d’entendre com ha crescut cada planta i què necessita per continuar produint durant molts anys.
L’hivern no només afecta el cep. També és un bon moment per observar el terreny, revisar com ha respost després de les pluges de la tardor i pensar en el que necessitarà quan la planta es desperti.
Als vessants de Poboleda, el sòl de pissarra que es coneix com a llicorella condiciona molt aquesta feina. És un sòl pedregós, amb una capacitat de retenció d’aigua limitada, que influeix en la disponibilitat hídrica de la planta i en el desenvolupament de les seves arrels. Cuidar aquest sòl durant el repòs de la vinya és cuidar l’equilibri de la planta per a tot el cicle. Pots descobrir més sobre què és la llicorella i com influeix en els vins del Priorat.
El celler treballa les seves vinyes en ecològic des del 2016 i amb pràctiques biodinàmiques, cosa que es tradueix en una relació més observadora amb la terra i amb els temps de la planta. Aquesta manera de mirar, que la mateixa casa resumeix en la idea que el vi neix a la vinya, no s’interromp a l’hivern: simplement canvia de ritme.
El final de l’hivern es reconeix per un senyal molt discret. Quan la terra comença a temperar-se, la saba torna a moure’s i, pels talls de la poda, el cep deixa escapar unes gotes de líquid. És el que al camp s’anomena el plor de la vinya, un fenomen que indica que l’activitat de la planta s’està reprenent.
Poc després s’inflen les gemmes que la poda va deixar al seu lloc i apareixen els primers brots. A partir d’aquí comença un cicle nou que, si tot va bé, acabarà amb la verema manual al Priorat, mesos més tard. Però aquesta verema comença a prendre forma durant l’hivern, amb les tisores a la mà.
Entendre això canvia la manera de mirar una ampolla. Darrere de cada collita no hi ha només un estiu i una verema, sinó també un hivern de descans i unes decisions preses quan ningú no mirava la vinya.
Els mesos freds són els menys vistosos de la vinya i, potser per això, els menys coneguts. Però és quan es regula la càrrega de cada cep, es cuida l’estructura de la planta i s’atén el sòl, preparant la planta per donar el millor de si mateixa en el moment just. A Mas Doix, amb vinyes que es remunten a 1902 i repartides en cinc parcel·les amb nom propi, aquesta feina silenciosa forma part del que després es reconeix en els seus vins: frescor, equilibri i una expressió clara del lloc.
La vinya a l’hivern no està aturada. Està preparant, amb calma, la propera verema.
Visita Mas Doix i coneix de prop les vinyes de Poboleda on neixen els seus vins.