Un tast no necessita estovalles blanques, fitxes de puntuació ni un silenci solemne. Pot ser una tarda amb amics, diverses ampolles obertes en ordre i una conversa que, gairebé sense voler, acaba girant entorn del que hi ha a les copes.
Preparar un tast de vins a casa té menys a veure amb la tècnica que amb tenir cura d’alguns detalls. Triar bé els vins, decidir en quin ordre servir-los i donar-los les condicions adequades n’hi ha prou perquè cadascun es pugui expressar i per gaudir del recorregut de principi a fi.
Un tast a casa és una manera senzilla de provar diversos vins un darrere l’altre, amb la intenció d’observar què els uneix i què els diferencia. Aquesta intenció és el que el distingeix d’obrir unes ampolles durant un sopar.
No es tracta d’encertar descriptors ni de reconèixer varietats. Es tracta de tastar amb atenció, descobrir què transmet cada vi i posar en comú el que percep cada persona. No tots trobarem el mateix en una copa, i precisament aquí comença bona part de la conversa.
Per a un grup de quatre a vuit persones, entre tres i cinc vins és una xifra raonable. Amb menys, amb prou feines hi ha marge per comparar; amb més, el paladar es cansa i la conversa es dispersa. Una ampolla sol ser suficient per a un grup d’aquestes característiques si se serveixen petites quantitats, pensades per tastar i tornar a cada vi.
El que dona sentit a la selecció és un fil comú. Pots reunir vins d’una mateixa zona per observar com canvien segons la varietat o l’elaboració, vins d’una mateixa varietat procedents de regions diferents o diverses referències d’un sol celler.
Aquesta darrera opció pot ser especialment interessant per començar. L’estil de fons es manté i, precisament per això, s’entén millor per què dos vins del mateix celler poden ser tan diferents quan canvien la parcel·la, l’edat dels ceps o el temps de criança.
La gamma de Celler Mas Doix il·lustra bé la idea. Reuneix vuit vins, des de Les Crestes, fresc i afruitat, fins a 1902 Tossal d’en Bou, el seu Gran Cru, i inclou dos blancs, Murmuri i Salix. Amb tres o quatre vins ja es pot construir un recorregut que permeti descobrir diferents expressions del Priorat i de les vinyes de Mas Doix.
L’ordre de tast influeix molt en com es percep cada vi. La pauta general és anar de menys a més: joves abans que els de criança, lleugers abans que els més estructurats.
Un vi amb una estructura tànica marcada pot deixar una empremta a la boca que condicioni el següent. Començar pels vins més frescos i delicats permet que cada copa trobi el seu espai.
Si hi vols incloure un vi dolç, deixa’l per al final. I si dubtes entre dos negres, comença pel que tingui menys alcohol o menys presència de fusta; la contraetiqueta sol indicar totes dues dades, així que pots decidir l’ordre abans de destapar.
Un recorregut possible amb vins de la mateixa casa seria aquest: Les Crestes, un vi afruitat, continuar amb Poboleda i, per tancar, 1903 Coma de Cases, un Cru que comparteix nom amb una de les cinc parcel·les del celler. Entre les diferents copes canvia la procedència del raïm i, amb ella, la seva expressió. El recorregut permet descobrir com un mateix territori pot parlar de maneres diferents a través de cada vi.
La temperatura canvia la percepció d’un vi més del que se sol pensar. Com a orientació, els blancs es mostren bé entre 8 i 12 °C i els negres entre 14 i 18 °C. Un negre massa càlid pot resultar més pesant i alcohòlic; un de massa fred, més dur del que és.
A casa, la solució és pràctica. Treu els blancs de la nevera una estona abans de servir-los i, si l’habitació està escalfada, posa els negres a la nevera uns quinze minuts. Els negres amb més cos agraeixen obrir-se una mica abans; per a vins de vessant i ceps vells, hi ha algunes pautes sobre com servir un vi del Priorat perquè s’expressi millor.
Les copes no han de ser especialment sofisticades, però sí adequades. L’ideal és que siguin de vidre fi i transparent, amb un calze prou ampli i lleugerament tancat a la part superior per afavorir l’expressió dels aromes. Una copa per persona n’hi ha prou si s’esbandeix amb una mica del vi següent; amb dues, pots comparar en paral·lel.
Convé tenir aigua a mà, pa sense gustos intensos per netejar la boca entre vins i un recipient discret per a qui prefereixi no acabar cada copa. Servir petites quantitats, uns quatre o cinc centímetres, permet tornar al vi a mesura que avança el tast i observar com evoluciona a la copa.
Si algú proposa treure formatge o embotit, potser és millor deixar-ho per després. Durant el tast interessa que el vi es pugui expressar sense que altres gustos hi interfereixin. Al capdavall, el mateix vi pot canviar segons el menjar, i aquí busquem conèixer què ens explica la copa per si sola.
Abans de començar, pots numerar les copes o marcar discretament el peu per no confondre els vins. Si vols convertir el tast en un petit joc, també pots tapar les ampolles i descobrir-les al final. Sense l’etiqueta al davant, l’atenció se centra únicament en el que trobem a la copa.
Cada vi es pot recórrer en tres moments. Primer, la vista: inclinar la copa sobre un fons blanc i observar el color i la seva intensitat. Després, el nas, olorant el vi en repòs i de nou després de fer girar la copa, per notar com s’obren els aromes.
Finalment, un glop petit que recorri tota la boca, parant atenció al que queda en empassar. Aquí s’aprecien tres coses fàcils de comparar entre vins: l’acidesa, que fa salivar; el taní, que asseca una mica les genives en els negres; i la persistència, el temps que el gust es manté després de beure.
Després arriba la conversa. Les preguntes senzilles funcionen millor que el vocabulari tècnic: quin vi t’ha sorprès més?, quin obriries amb un dinar?, quin ha canviat des que s’ha servit? Hi ha altres preguntes que ajuden a entendre millor un vi durant un tast i que serveixen perquè parli també qui no s’atreveix a opinar.
També val la pena tornar als primers vins al cap d’una estona. Un vi que acabem de servir es pot mostrar d’una manera diferent una hora després. Observar aquesta evolució també forma part de l’experiència.
No cal prendre notes exhaustives. Anotar dues o tres paraules de cada vi —una impressió en nas, una altra en boca i si el tornaries a beure— pot ser suficient per recordar què us va transmetre cada copa quan arribi el moment de tornar-la a obrir.
A la botiga de vins de Mas Doix pots reunir un blanc, un negre d’expressió fresca i un altre de més estructura, i construir-hi un tast amb un recorregut clar de la primera copa a l’última.
Una petita selecció de vins permet observar diferències, comparar sensacions i gaudir de la conversa sense convertir el tast en un examen. Tria els vins de Mas Doix per preparar el teu tast a casa.